"Jo Ressalto"

Article 5: “La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional”

Al llarg de tot el text es fa referència a la intervenció que duen a terme els EAPs en els diferents centres.

Al moment de planificar una intervenció psicopedagògica, els assessors i assessores de l’EAP han d’analitzar el centre, conèixer-lo i adaptar al màxim els seus assessoraments, per tal que aquests siguin el més específics possibles. És per aquesta raó, per la qual els assessors/es pretenen i intenten que, a l’hora de col·laborar amb els centres, es discuteixin i es reflexionin al voltant de la situació que s’està tractant, per tal de comprendre millor què és el que esta succeint i de quines maneres es poden aportar diferents solucions.

L’anàlisi del centre des dels EAPs, implica una perspectiva institucional, aquesta vol dir que intenten millorar una situació en col·laboració amb el centre i els seus òrgans de govern, però posant èmfasi en l’objectiu prioritari, col·laborar per a la millora del centre com a conjunt, i en la finalitat de la intervenció, incidir en la “cultura” del centre (manera de funcionar, en la visió peculiar de l’educació i del tractament de la diversitat).

El que es vol remarcar al llarg del primer apartat és que cada escola és un món complex, i per tant, hem de tractar-lo com tal, tenint en compte tots els aspectes singulars i intentant adaptar al màxim les mesures al context en que es desenvolupa.

Pel que fa l’anàlisi de la institució, aquest s’elabora seguint un guió revisat, organitzat en quatre blocs, en els quals es contemplen els funcionaments dels sistemes familiars. Aquests blocs són:

· Identitat i context (Història i moment en què es troba el centre, sentiment de pertinença, sentiment de compartir un projecte i objectius comuns, instàncies implicades fora de l’escola amb institucions, associacions, persones..., relacions amb els pares i mares, relacions amb altres escoles, administracions, inspecció, associacions..., context socioeconòmic i cultural i adequació del projecte de centre al context).

· Estructura i funcionament (subsistemes de l’escola a nivell organitzatiu, relacions i comunicacions entre els diferents agents de la comunitat educativa, reunions i consens, i la capacitat de canvi).

· Ideologia (ideologies i teories explícites o implícites del professorat en relació amb aspectes socials, polítics i amb aspectes educatius, coherència entre el que es diu, es vol i el que succeeix realment).

· Expectatives en relació amb la intervenció psicopedagògica (expectatives de l’escola vers l’assessor/a, nivells d’intervenció en els quals es demana la col·laboració –escolar, aula, centre-, etc).

A partir d’aquests criteris, s’estableixen una sèrie de tipologies de centre. Aquestes poden ser de nou tipus: Piràmide eficient, Melic, Trineu, Campana de vidre o El Padrí, Club d’amics, Iglú, Maranya, Gemec i Formiguer.

L’assessor/a haurà d’adaptar la intervenció al tipus de centre, però també s’haurà de tenir en compte l’estil personal i professional de l’assessor, per tal de començar a establir certes relacions entre la seva manera de fer i la del centre.

S’ha de puntualitzar que cada centre és diferent, per tant, plantejarà unes condicions determinades per a que els assessors puguin intervenir en ell. Per entrar-hi , cal potenciar determinades maneres de fer o evitar determinades actituds, per tal d’afavorir una col·laboració més eficaç.

D’una banda, hi ha una sèrie de característiques personals i professionals que ha de tenir l’assessor es fa menció del grau de seguretat (autonomia/dependència), grau de respecte, grau de responsabilitat, grau de flexibilitat/rigidesa, grau de claredat, grau d’autocontrol i reflexió, grau de col·laboració, grau de proximitat afectiva i relacional, grau del sentit de l’humor i el grau de la neutralitat.

D’altra banda, s’han de donar unes condicions mínimes en la qual el centre deixi entrar l’assessor, permetent-li intervenir. Aquestes són:

- Que sentin que la intervenció parteix del respecte i l’acceptació de la seva dinàmica.

- Que tinguin confiança en les aportacions i propostes de l’assessor.

- Que percebin proximitat a nivell relacional. Aportacions properes a la realitat.

- Que s’evidenciïn les relacions de confidencialitat.

- Que l’assessor demostri que té noves propostes i idees que aportar.

- Que se’ls doni protagonisme a l’hora de plantejar els objectius de la intervenció.

Article 6: “Las relaciones en la escuela: Perspectiva tridimensional”

En el text es fa referència al centre escolar com “un microcosmos en el que se teje una red de relaciones interpersonales que configuran el clima de la institución”. Aquesta frase es vol apropar a la realitat del centre escolar, en el qual les relacions entre els diferents agents de la comunitat educatives són un dels principals aspectes a tenir en compte en l’anàlisi d’aquest.

La escola és una institució que oscil·la entre dues realitat que configuren la seva cultura; d’una banda, “totes les escoles són iguals” i d’altra, “cada escola és única”.

· “Totes les escoles són iguals”: fa referència al fet que tenen uns trets comuns, condicions comunes, i unes característiques que les defineixen institucionalment i determinen socialment.

· “Cada escola és única”: Cadascun dels centres educatius té uns trets que la diferencien d’una altra escola, ja sigui pel seu entorn, pels professors que treballen dins el centre, o per els alumnes que hi assisteixen.

Pel que fa la perspectiva tridimensional, aquesta es configura al voltant de tres eixos que han d’estar coordinats. Aquests són:

· Pla sagital o eix cefalo/caudal. Relacions articulades sobre l’eix vertical de la jerarquia de diferents tipus (epistemològica, avaluadora, normativa, experiencial i legal).

· Pla antero/posterior. Existeixen aspectes visibles i altres que es mantenen ocults, i que requereixen d’un exercici intencionat d’exploració (relacions que romanen ocultes per influència de la cultura – actituds discriminatòries, “alumnes marginats” per no destacar, etc-.)

· Pla sagital o eix dreta/esquerra. S’inclouen aquelles relacions nomotètiques (força de les normes) i les idiogràfiques (decisions espontànies dels implicats).

Els tres plans o eixos s’han de veure coordinats i integrats dins d’aquesta perspectiva tridimensional, per tal de mostrar una visió integrada de les relacions interpersonals.