"Jo Ressalto"

(Elisabet Prats).

La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional.

Alhora de desenvolupar la intervenció psicopedagògica en els centres educatius, haurem d’intentar partir d’una visió interactiva i circular. Intentant analitzar tots els factors que provoquen problemes. Cal reflexionar per comprendre millor el que passa. Fer un anàlisi que contempli la complexitat de la institució, col·laborant per millorar el centre com a conjunt, només així es farà una intervenció des de la perspectiva institucional. És important, col·laborar en tot el procés de creixement del centre per anar millorant i resolent conflictes. Com a assessors, haurem de tindre en compte, la identitat i el context, l’estructura i funcionament, la ideologia i les expectatives en relació a la intervenció.

La tasca de l’assessor consistirà en respondre als objectius encomanats per l’administració e incidir en la pròpia organització. L’assessor, sempre ha de mostrar que és un professional que actua de manera eficient i que respon a totes les tasques. Cal que ens fem respectar i que transmetem el nostre respecte. El centre sempre retorna allò que rep.

La interacció que es fa amb el centre i la persona assessora, un cop realitzada la demanada, és important que doni respostes i indiqui alternatives, en funció del context i de les necessitats que s’expliciten. A més, el text ens mostra, diferents tipologies de centres com són: la Piràmide eficient, el Melic, el Trineu, el Padrí o Campana de vidre, el Club d’amics, l’Iglú, la Maranya, el Gemec i el Formiguer. Cadascuna d’aquestes tipologies, ens donen informació sobre les relacions que s’estableixen, l’estructura, el funcionament i els punts febles de cada centre.

L’estil personal que l’assessor utilitzi, variarà segons la seva actuació. També influiran les característiques personals i la manera de treballar. El text destaca com a indicadors:L’autonomia/dependència/grau de seguretat, el respecte, la responsabilitat, la flexibilitat o rigidesa, la claredat, l’autocontrol/reflexió, la col·laboració, la proximitat afectiva i relacional, el sentit de l’’humor i el grau de neutralitat. Com cada centre és diferent, és interessant potenciar les actituds en funció de la situació.

Per poder col·laborar amb un centre, és necessari que hi hagi una relació afectiva positiva. És important, que el centre ens deixi entrar en el sistema. Cada centre planteja unes condicions per entrar però la idea és que sentin que la intervenció es fa amb respecte i que no es vegi com una amenaça envers el seu funcionament i equilibri. Fer que el centre tingui confiança amb les aportacions de l’assessor, que aquestes, siguin properes a la realitat del centre, sempre sota una relació de confidencialitat. Que percebin que es prioritza la construcció de la relació, que notin que la persona assessora els pot aportar punts de vista diferents, però sempre deixant el protagonisme al propi centre, mostrant que l’assessor procura comprendre la seva realitat.

Les relacions a l’escola: una perspectiva tridimensional.

Aquest article, parla de l’ importància de la comunicació dins l’àmbit educatiu, la importància de la comprensió de les relacions que es produeixen a l’escola. La comunicació entre els membres de la institució és vital. Aquesta xarxa de relacions es pot estudiar des de la perspectiva tridimensional, que configura la integració de tres eixos, cèfalo/caudal, antero/posterior i derecha/izquierda.

Aquesta perspectiva ens permetrà aprofundir en les relacions interpersonals que s’estableixen. Des del primer eix podem observar quin tipus de jerarquia hi ha a la institució. Des del segon eix, podem accedir a informació relacionada amb relacions que estan ocultes. I, des del tercer eix, podem veure totes les relacions a nivell nomotècnic i ideogràfic.

El text ens destaca la importància com a assessors, de canviar la pràctica en les relacions. Produir canvis profunds en aquestes relacions, transformant les concepcions (necessari per posar en pràctica noves formes de comunicació). Canviar les actituds (la disposició) i la pràctica en: millorar el context organitzatiu, afavorir i facilitar la investigació dels professionals, fer participar a tota la comunitat en el procés de canvi, el desenvolupament organitzatiu, treballar des d’una perspectiva democràtica i la dinamització de l’escola.