"Jo Ressalto"

Seguidament, tots els membres, anirem fent entrades amb totes les idees que hem destacat dels articles.

(Elisabet Prats)

Article 1: Dinamització dels equips docents.

Cada vegada és més habitual trobar-se amb persones que, per diversos motius, no estan contentes a la feina. Això, fa que es creï un mal ambient laboral i es tendeixi a l'individualisme i a evitar el treball en equip. En definitiva, a entrar en una espiral on, lluny de millorar i créixer, es genera un ambient de desconfiança i frustració en el qual totes les persones perden. Per superar això, és necessari treballar la motivació dels professionals a través de la innovació de nous reptes, l'experimentació de l'èxit i del reconeixement d'altres professionals. Si treballem tots aquests aspectes, aconseguim que als treballs hi hagi una comunicació eficaç, una resolució de problemes i conflictes adequada, una actitud creativa i positiva, es despertin sentiments de confiança i autoestima. És a dir, s'aconsegueix un bon clima afectiu. Per això, considero molt important dins del treball i la cohesió de grup la dinamització dels equips docents. Tots els professionals i les persones se senten a gust quan se'ls té en compte, per aconseguir prendre millors decisions, per aconseguir el compromís de tots.

Article 2: Claus per a la dinamització interna.

A causa de les múltiples situacions en què el professorat es veu abocat, s'ha vist la necessitat que psicopedagogs i orientadors assumeixin conjuntament la funció d'assessorar i formar l'equip docent. Aquest tipus de peticions són considerades com un acte d'honradesa per part dels demandants i conjuntament amb l'assessor busquen alternatives pedagògiques. Durant aquest procés participatiu, es creen errors que solen dificultar un veritable repartiment de responsabilitats i dificulten un procés participatiu. Entre aquests errors es troben els consensos artificials, l'immobilisme subtil, l'externalització, la patologització de la quotidianitat, el peritatge, el clientelisme i el proselitisme subtil. Per garantir l'èxit d'aquest procés, s'hauran de superar aquests obstacles i centrar-nos en potenciar i qualificar l'assessorament. Aprofitant el potencial professional existent en els centres, la participació en la gestió democràtica, la implicació en l'anàlisi i crítica del sistema i les seves aules i la promoció de la innovació i experimentació. És a dir, intentar aconseguir que en l'acció d'assessorament prevalguin els criteris pedagògics i el desenvolupament professional de tots els seus treballadors.

Article 3: Formació en centres, una oportunitat per a la innovació.

Els cursos de formació, permeten analitzar i descriure com ha anat evolucionant el centre al llarg de la formació. L'assessor, és el que compleix la tasca fonamental de mantenir la coherència durant tot el procés (en la recerca de solucions des del punt de partida fins al producte final). La formació, ha de servir per reflexionar i compartir experiències entre els docents. És a dir, com una oportunitat per aconseguir que hi hagi una coherència entre el que pensem i entre el que fem. Per això, és molt important, tenir en compte tots els problemes que van sortint, per poder centrar-nos en ells i corregir-los. Només així, podem fer que els canvis que s'incorporin tinguin sentit (estiguin ben contrastats) i funcionin.

Article 4: Rols i actituds d'equip en les organitzacions que aprenen.

El fet de treballar en grup presenta múltiples diferències a treballar en equip. L'article detalla cadascuna d'aquestes mitjançant teories de diferents autors. A la meva manera de veure, no és el mateix treballar en grup, de forma independent i sovint amb diferents objectius, a treballar en equip on es treballa amb uns objectius personals i s'entén que aquests s’aconsegueixen mitjançant el suport mutu de tots. Aquesta idea que sembla simple, moltes vegades fa que caiguem en l'error de pensar que treballar en grup és el mateix que en equip. El text ens presenta tots els mecanismes que reflecteixen quan s'està portant un bon treball en equip i quan no. És necessari, que en el treball en equip, es percebi la pròpia identitat per diferenciar-se dels altres i perquè tots s'impliquin participant en la presa de decisions. Els membres d'un equip necessiten sentir que aporten i complementen aspectes que altres membres no tenen o que ells, els tenen en major mesura. El fet de complementar-se, no significa que hagi homogeneïtat de rols. Cada membre té un paper, els rols són essencials i necessaris. És molt important que es creï un clima de comunicació entre els membres, i que aquests sàpiguen participar, deixar participar als altres i retirar-se quan sigui necessari. A més de, reconèixer els conflictes com una cosa natural, ja que arribar a acords comuns comporta aquestes coses. És molt important que com a grup, no oblidem que tots guanyen i alhora tots perden.