Jo Ressalto:

La Intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva  institucional:

-          Per a fer una bona intervenció cal analitzar, conèixer, i si es possible poder influir com a globalitat en el centre. Cal intervenir i implicar-se amb el centre, coordinant-se i tenint una visió concreta del centre.

-          La intervenció piscopedagògica ha de plantejar-se des d’una perspectiva institucional. Amb l’objectiu de col·laborar per a la millora del centre com a conjunt.

-          Cal compartir tant les dificultats com la presa de decisions per a resoldre-les.

-          Per a fer aquesta intervenció amb els centres cal que l’assessor sigui respectat pel centre i respecti sempre la seva filosofia educativa, prioritzant al principi l’establiment de relacions amb el centre i el manteniment d’aquestes, per a després introduir canvis de forma progressiva.

-          Per a n’aixó cal fer un bon anàlisis intitucional observant els punts següents:

o   Identitat i context

o   Estructura i funcionament

o   Ideologia

o   Expectatives en relació amb la intervenció psicopedagògica

-          Tipologies de centres:

o   Piràmide eficient:

§  Estructura clara i funcional

§  Jerarquia eficient encapçalada per l’equip directiu

§  Es tracten temes d’innovació educativa.

§  Agent extern ha de superar proves per  a ser acceptat.

o   Melic:

§  Història passada important. Autoimatge positiva.

§  Resistència al canvi.

§  Professionals externs poc prioritari i gairebé inexistent.

o   Trineu.

§  Estructura clara i funcional, amb equip directiu impulsor

§  Bona comunicació – Bona innovació educativa.

§  No límits a la incorporació d’elements externs.

o   El padrí o Campana de vidre.

§  Jerarquia acceptada per tothom.

§  Direcció gerent eficaç.

§  Poca col·laboració entre professorat i no potencia iniciativa a l’autonomia docent.

§  Assessorament acceptat en l’àmbit del treball individual.

o   Club d’amics:

§  Idem trineu.

§  Molta importància al clima relacional a nivell de claustre.

o   Iglú:

§  Relacions entre el professorat fredes.

§  Resistència al canvi.

§  Inhibicions i no suports a plantejar nous canvis educatius.

o   Maranya:

§  Autoritat i poders poc clars.

§  Conflictes entre el professorat.

§  Ambigüitat entre poder explícit i implícit.

o   Gemec:

§  Ancorat al passat.

§  Forta resistència al canvi.

§  Professionals individuals efectius  – Falta col·laboració.

o   Formiguer:

§  Estructura organitzativa clara i funcional.

§  Bones funcions – Bon ambient laboral.

§  Obertura del centre – Els canvis no fan por

-          Per a assessorar cal integrar-se al sistema del centre, establint una relació autèntica a partir del treball progressiu dia rere dia.

LAS RELACIONES EN LA ESCUELA PERSPECTIVA TRIDIMENSIONAL:

-          Totes les escoles tenen punts en comú i divergents.

-          En l’àmbit educatiu resulta de vital importància la comunicació que pot ser analitzada segons la perspectiva tridimensional, que busca entendre els tipus de relacions que es donen en el centre educatiu:

o   Pla sagital o eix céfalo/caudal: L’escola esta carregada de relacions que s’articulen sobre l’eix vertical de lo jeràrquic.

§  Jerarquia epistemològica: qui te el coneixement imposa unes formes de relació que poden ser autoritàries.

§  Jerarquia avaluadora: Dir el que està be i el que esta malament es una font de poder.

§  Jerarquia normativa: Els reglaments que regulen el centre educatiu.

§  Jerarquia experiència: L’experiència marca una superioritat difícilment discutible.

§  Jerarquia legal: La llei està de part del estament de professors.

o   Pla anterio/posterior: L’escola esta repleta de comunicacions, però el significat de les relacions està ocult, no es pot torbar a la superfície dels fets o de les discussions verbals.  

§  Una part de la ocultació esta arrelada a les actituds discriminatòries.

§  Els alumnes poc destacats també passen inadvertits.

§  La minoria en general, sol estar oculta mes que la majoria.

§  Les dones tenen una menor rellevància en la pràctica professional.

o   Pla sagital o eix de dreta/esquerra: Son les relacions legals i d’ideals ques estan inspirades en la força dels papers i de les normes enfront les que neixen de forma espontània.

"Jo Ressalto"

Article 5: “La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional”

Al llarg de tot el text es fa referència a la intervenció que duen a terme els EAPs en els diferents centres.

Al moment de planificar una intervenció psicopedagògica, els assessors i assessores de l’EAP han d’analitzar el centre, conèixer-lo i adaptar al màxim els seus assessoraments, per tal que aquests siguin el més específics possibles. És per aquesta raó, per la qual els assessors/es pretenen i intenten que, a l’hora de col·laborar amb els centres, es discuteixin i es reflexionin al voltant de la situació que s’està tractant, per tal de comprendre millor què és el que esta succeint i de quines maneres es poden aportar diferents solucions.

L’anàlisi del centre des dels EAPs, implica una perspectiva institucional, aquesta vol dir que intenten millorar una situació en col·laboració amb el centre i els seus òrgans de govern, però posant èmfasi en l’objectiu prioritari, col·laborar per a la millora del centre com a conjunt, i en la finalitat de la intervenció, incidir en la “cultura” del centre (manera de funcionar, en la visió peculiar de l’educació i del tractament de la diversitat).

El que es vol remarcar al llarg del primer apartat és que cada escola és un món complex, i per tant, hem de tractar-lo com tal, tenint en compte tots els aspectes singulars i intentant adaptar al màxim les mesures al context en que es desenvolupa.

Pel que fa l’anàlisi de la institució, aquest s’elabora seguint un guió revisat, organitzat en quatre blocs, en els quals es contemplen els funcionaments dels sistemes familiars. Aquests blocs són:

· Identitat i context (Història i moment en què es troba el centre, sentiment de pertinença, sentiment de compartir un projecte i objectius comuns, instàncies implicades fora de l’escola amb institucions, associacions, persones..., relacions amb els pares i mares, relacions amb altres escoles, administracions, inspecció, associacions..., context socioeconòmic i cultural i adequació del projecte de centre al context).

· Estructura i funcionament (subsistemes de l’escola a nivell organitzatiu, relacions i comunicacions entre els diferents agents de la comunitat educativa, reunions i consens, i la capacitat de canvi).

· Ideologia (ideologies i teories explícites o implícites del professorat en relació amb aspectes socials, polítics i amb aspectes educatius, coherència entre el que es diu, es vol i el que succeeix realment).

· Expectatives en relació amb la intervenció psicopedagògica (expectatives de l’escola vers l’assessor/a, nivells d’intervenció en els quals es demana la col·laboració –escolar, aula, centre-, etc).

A partir d’aquests criteris, s’estableixen una sèrie de tipologies de centre. Aquestes poden ser de nou tipus: Piràmide eficient, Melic, Trineu, Campana de vidre o El Padrí, Club d’amics, Iglú, Maranya, Gemec i Formiguer.

L’assessor/a haurà d’adaptar la intervenció al tipus de centre, però també s’haurà de tenir en compte l’estil personal i professional de l’assessor, per tal de començar a establir certes relacions entre la seva manera de fer i la del centre.

S’ha de puntualitzar que cada centre és diferent, per tant, plantejarà unes condicions determinades per a que els assessors puguin intervenir en ell. Per entrar-hi , cal potenciar determinades maneres de fer o evitar determinades actituds, per tal d’afavorir una col·laboració més eficaç.

D’una banda, hi ha una sèrie de característiques personals i professionals que ha de tenir l’assessor es fa menció del grau de seguretat (autonomia/dependència), grau de respecte, grau de responsabilitat, grau de flexibilitat/rigidesa, grau de claredat, grau d’autocontrol i reflexió, grau de col·laboració, grau de proximitat afectiva i relacional, grau del sentit de l’humor i el grau de la neutralitat.

D’altra banda, s’han de donar unes condicions mínimes en la qual el centre deixi entrar l’assessor, permetent-li intervenir. Aquestes són:

- Que sentin que la intervenció parteix del respecte i l’acceptació de la seva dinàmica.

- Que tinguin confiança en les aportacions i propostes de l’assessor.

- Que percebin proximitat a nivell relacional. Aportacions properes a la realitat.

- Que s’evidenciïn les relacions de confidencialitat.

- Que l’assessor demostri que té noves propostes i idees que aportar.

- Que se’ls doni protagonisme a l’hora de plantejar els objectius de la intervenció.

Article 6: “Las relaciones en la escuela: Perspectiva tridimensional”

En el text es fa referència al centre escolar com “un microcosmos en el que se teje una red de relaciones interpersonales que configuran el clima de la institución”. Aquesta frase es vol apropar a la realitat del centre escolar, en el qual les relacions entre els diferents agents de la comunitat educatives són un dels principals aspectes a tenir en compte en l’anàlisi d’aquest.

La escola és una institució que oscil·la entre dues realitat que configuren la seva cultura; d’una banda, “totes les escoles són iguals” i d’altra, “cada escola és única”.

· “Totes les escoles són iguals”: fa referència al fet que tenen uns trets comuns, condicions comunes, i unes característiques que les defineixen institucionalment i determinen socialment.

· “Cada escola és única”: Cadascun dels centres educatius té uns trets que la diferencien d’una altra escola, ja sigui pel seu entorn, pels professors que treballen dins el centre, o per els alumnes que hi assisteixen.

Pel que fa la perspectiva tridimensional, aquesta es configura al voltant de tres eixos que han d’estar coordinats. Aquests són:

· Pla sagital o eix cefalo/caudal. Relacions articulades sobre l’eix vertical de la jerarquia de diferents tipus (epistemològica, avaluadora, normativa, experiencial i legal).

· Pla antero/posterior. Existeixen aspectes visibles i altres que es mantenen ocults, i que requereixen d’un exercici intencionat d’exploració (relacions que romanen ocultes per influència de la cultura – actituds discriminatòries, “alumnes marginats” per no destacar, etc-.)

· Pla sagital o eix dreta/esquerra. S’inclouen aquelles relacions nomotètiques (força de les normes) i les idiogràfiques (decisions espontànies dels implicats).

Els tres plans o eixos s’han de veure coordinats i integrats dins d’aquesta perspectiva tridimensional, per tal de mostrar una visió integrada de les relacions interpersonals.

" Jo ressalto"

La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional

• Des d’una perspectiva institucional, la intervenció psicopedagògica posa l’accent no tant en l’àmbit d’intervenció (tota la institució o òrgans representatius), sinó en la finalitat de la intervenció. Té com a finalitat incidir en la “cultura” del centre, és a dir, en la seva manera de funcionar i en la seva peculiar visió del fenomen educatiu i del tractament de la diversitat.
• La intervenció psicopedagògica té la finalitat, no solament d’ajudar els centres a resoldre problemes, sinó d’intentar millorar la seva situació i el seu funcionament, perquè n’apareguin menys o, si més no, que els que apareixin siguin nous.
• Cada centre és diferent i, per intervenir-hi d’una manera útil i eficaç, cal potenciar determinades maneres de fer o, a l’inrevés, evita determinades actituds o estratègies del mateix assessor per tal d’afavorir una col·laboració més eficaç.
• Cal tenir en compte que per poder col·laborar amb un centre, cal que aquest cregui que li interessa aquesta col·laboració, que pensi que la persona assessora li serà útil i que no serà un element interferidor o amenaçador del seu equilibri institucional.

Las relaciones en la escuela: perspectiva tridimensional.

• El centre escolar és un microcosmos en el que es teixeix una xarxa, visible a vegades, invisible d’altres, de relacions interpersonals que configura un clima de la institució.
• Aquesta xarxa de relacions es pot estudiar des de la perspectiva tridimensional: Pla sagital o eix céfalo/caudal ; Pla antero/posterior ; Pla sagital o eix dreta/esquerra.

"Jo Ressalto"

(Elisabet Prats).

La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional.

Alhora de desenvolupar la intervenció psicopedagògica en els centres educatius, haurem d’intentar partir d’una visió interactiva i circular. Intentant analitzar tots els factors que provoquen problemes. Cal reflexionar per comprendre millor el que passa. Fer un anàlisi que contempli la complexitat de la institució, col·laborant per millorar el centre com a conjunt, només així es farà una intervenció des de la perspectiva institucional. És important, col·laborar en tot el procés de creixement del centre per anar millorant i resolent conflictes. Com a assessors, haurem de tindre en compte, la identitat i el context, l’estructura i funcionament, la ideologia i les expectatives en relació a la intervenció.

La tasca de l’assessor consistirà en respondre als objectius encomanats per l’administració e incidir en la pròpia organització. L’assessor, sempre ha de mostrar que és un professional que actua de manera eficient i que respon a totes les tasques. Cal que ens fem respectar i que transmetem el nostre respecte. El centre sempre retorna allò que rep.

La interacció que es fa amb el centre i la persona assessora, un cop realitzada la demanada, és important que doni respostes i indiqui alternatives, en funció del context i de les necessitats que s’expliciten. A més, el text ens mostra, diferents tipologies de centres com són: la Piràmide eficient, el Melic, el Trineu, el Padrí o Campana de vidre, el Club d’amics, l’Iglú, la Maranya, el Gemec i el Formiguer. Cadascuna d’aquestes tipologies, ens donen informació sobre les relacions que s’estableixen, l’estructura, el funcionament i els punts febles de cada centre.

L’estil personal que l’assessor utilitzi, variarà segons la seva actuació. També influiran les característiques personals i la manera de treballar. El text destaca com a indicadors:L’autonomia/dependència/grau de seguretat, el respecte, la responsabilitat, la flexibilitat o rigidesa, la claredat, l’autocontrol/reflexió, la col·laboració, la proximitat afectiva i relacional, el sentit de l’’humor i el grau de neutralitat. Com cada centre és diferent, és interessant potenciar les actituds en funció de la situació.

Per poder col·laborar amb un centre, és necessari que hi hagi una relació afectiva positiva. És important, que el centre ens deixi entrar en el sistema. Cada centre planteja unes condicions per entrar però la idea és que sentin que la intervenció es fa amb respecte i que no es vegi com una amenaça envers el seu funcionament i equilibri. Fer que el centre tingui confiança amb les aportacions de l’assessor, que aquestes, siguin properes a la realitat del centre, sempre sota una relació de confidencialitat. Que percebin que es prioritza la construcció de la relació, que notin que la persona assessora els pot aportar punts de vista diferents, però sempre deixant el protagonisme al propi centre, mostrant que l’assessor procura comprendre la seva realitat.

Les relacions a l’escola: una perspectiva tridimensional.

Aquest article, parla de l’ importància de la comunicació dins l’àmbit educatiu, la importància de la comprensió de les relacions que es produeixen a l’escola. La comunicació entre els membres de la institució és vital. Aquesta xarxa de relacions es pot estudiar des de la perspectiva tridimensional, que configura la integració de tres eixos, cèfalo/caudal, antero/posterior i derecha/izquierda.

Aquesta perspectiva ens permetrà aprofundir en les relacions interpersonals que s’estableixen. Des del primer eix podem observar quin tipus de jerarquia hi ha a la institució. Des del segon eix, podem accedir a informació relacionada amb relacions que estan ocultes. I, des del tercer eix, podem veure totes les relacions a nivell nomotècnic i ideogràfic.

El text ens destaca la importància com a assessors, de canviar la pràctica en les relacions. Produir canvis profunds en aquestes relacions, transformant les concepcions (necessari per posar en pràctica noves formes de comunicació). Canviar les actituds (la disposició) i la pràctica en: millorar el context organitzatiu, afavorir i facilitar la investigació dels professionals, fer participar a tota la comunitat en el procés de canvi, el desenvolupament organitzatiu, treballar des d’una perspectiva democràtica i la dinamització de l’escola.

ACTA 6

Acta reunió Nº: 6

Secretari/a: Elisabet Prats	Responsable reunió: Romina Rótulo
Dia: Dimarts 22 de Novembre Lloc: URV Durada de la reunió: 2 hores	Participants: Marc Pablo Elisabet Prats Romina Rótulo Jordi Sanahuja
Excusats:
Ordre del dia: . Reunir-nos per grups i comentar les idees principals dels quatre textos que havíem llegit. . Reunir-nos amb el grup gran i comentar les idees principals de cada text per cada grup. . Concretar els llibres que llegiríem cada membre del grup. . Revisar el cronograma.
Desenvolupament: Varem destacar les idees principals dels quatre textos. Entre tots els membres del grup vam decidir quines idees creiem que eren més importants. Després ens varem reunir amb el grup gran i varem explicar les idees que havíem trobat més rellevants i varem comparar-les amb la resta de classe. Finalment, varem decidir els llibres que ens llegiríem. Com a idees importants a destacar de la seqüència a nivell individual i en grup: Idea Individual: Riquesa de la informació Informació contrastada Conèixer als companys de grup i aprendre a treballar amb ells. Idees que se’ns havien passat per alt, diferents punts de vista. Idea Grupal: Treball més complet Diversitat de punts de vista. Disponibilitat de més informació. Responsabilitat compartida entre els membres. Com a reflexió sobre els llibres, destaquem que tots els membres del grup hem triat diferents temàtiques, que oscil·len en el mateix camp d’actuació: l’educació formal. Tot i que encara no hem definit en quin àmbit s’orientarà el nostre projecte d’assessorament, creiem que el món de l’educació formal pot aportar-nos coneixements compaginables amb qualsevol dels àmbits en els quals pot intervenir el/la pedagog/a.
Acords i responsables: . Posar les actes al dia. . Proposar idees sobre el treball que realitzarem.
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables): . Tots els membres de l’equip ens hem coordinat i hem participat de manera conjunta. Després, ha passat el mateix amb el grup gran. . Hem intercanviat opinions i hem elaborat conjuntament un resum de totes les idees principals.