La orientació en la Llei Orgànica d’Educació:

Segons la LOE, l’orientació estableix l’ Orientació educativa i professional dels estudiants, com un mitja necessari per a al consecució d’una formació personalitzada, que propicií una educació integral en coneixements, destreses i valors.

En el preàmbul de la Llei es pot apreciar la declaració d’intencions per a assolir aquest objectiu:

1. Millorar els resultats generals i reduir les elevades taxes d’alumnat que surten de l’educació bàsica sense titulació, així com atenuar l’abandonament dels estudis.
2. Necessitat de que tots els components de la comunitat educativa col·laborin en la construcció de comunitats d’aprenentatges riques, motivadores i exigents.
3. Compromís amb els objectius plantejats per la Unió Europea: reforçar i coordinar les estructures d’orientació existents. Així com garantir a la ciutadania l’accés a la orientació educativa i professional al llarg de la vida.

La Llei, de manera directa o indirectes, persegueix garantir la qualitat educativa a través de l’atenció/recolzament a l’alumnat, la formació permanent del professorat, la dotació dels recursos materials i humans necessaris per a la millora de la qualitat, l’assessorament al professorat, etc.

La LOE, com qualsevol text legislatiu, conté “llums i ombres”: Entre les llums cal destacar:

1. Dret dels alumnes a i el dret als pares < a ser escoltats en les decisions que afecten a la orientació acadèmica i professional dels seus fills>
2. Establir com a competències del Claustre la de
3. La especial atenció que ha de rebre en la ESO la orientació educativa i professional.
4. La necessitat de que tant el professorat com la família assumeixin < la tutoria dels alumnes, la direcció i la orientació del seu aprenentatge i el recolzament en el seu procés educatiu>.
5. La necessitat de que els programes de formació permanent s’incloguin els aspectes < d’orientació educativa, tutoria i atenció educativa a la diversitat>.

Entre les ombres podem ressaltar:

1. Es segueix insistint en adoptar en moments crítics (final d’etapes) que malmeten les mesures preventives.
2. Omissió de la presència dels Departaments d’Orientació en l’organigrama dels centres educatius tant d’infantil/ primària com de secundària.