A continuació presentem la selecció de llibres que el nostre grup ha triat per tal de realitzar l’activitat de taula rodona.
Podeu apreciar que tots els llibres ronden l’àmbit formal i les accions formatives que es desenvolupen en els diferents centres i institucions.
Elisabet Prats: FULLAN, M. y HARGREAVES, A. (1997). ¿Hay algo por lo que merezca la pena luchar por la escuela? Sevilla: Publicaciones MCEP.
Vaig escollir aquest llibre perquè el títol em va cridar l’atenció i vaig trobar interessant que es centres en l’escola i en els elements que hem de tenir en compte a l’hora de fer una bona pràctica educativa. I vaig pensar que m’ajudaria més a conèixer tots els indicadors que intervenen i que influeixen de forma directa.
També vull destacar que vaig llegir una mica dels autors i dels aspectes que tractaven com el fet de "treballar junts per millorar", construir relacions de respecte mutu entre professors i alumnes. És a dir, si els centres escolars estan per satisfer les necessitats de l'alumnat, per aconseguir-ho, han de proporcionar oportunitats perquè els docents puguin innovar, desenvolupar i aprendre junts. Espero que el llibre m’aporti nous coneixements i experiències que em permetin aprendre i conèixer més aquest àmbit.
Romina Rótulo: MARCHESI, A. i MARTÍ, E. (1998): Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid: Alianza Editorial.
He triat aquest llibre per diverses raons. En primer lloc, perquè el mateix títol em va permetre identificar ràpidament la temàtica sobre la que tracta: l’educació formal, un àmbit que em desperta un gran interès, i que, per tant, m’agradaria especialment conèixer de manera exhaustiva. Crec que es tracta d’un llibre que pot donar-me les pautes “claus” per a realitzar un bon assessorament, dintre d’aquest àmbit, en una societat tan canviant com és la nostra, sempre fixant l’atenció en la qualitat de l’educació.
I en segon lloc, perquè els autors d’aquest llibre van descriure algunes bases teòriques sobre educació, que més tard es van plasmar en la llei LOGSE (Ley Orgánica General del Sistema Educativo). Aquest fet, fa que aquest llibre activi la meva curiositat, per tal de poder apreciar en quina manera i en quina mesura es reflecteixen aquests fonaments en comú amb la llei esmentada.
Marc Pablo: KIRKPATRICK, D. L., KIRKPATRICK, J. D. (2006). Evaluación de acciones formativas. Los cuatro niveles. Barcelona: Gestión 2000. (3a. Edició).
Aquest llibre està dissenyat per a orientar en la planificació, implementació i avaluació d’accions formatives. La finalitat és atorgar una referència contrastada i comprovada, com a mètode eficaç per a augmentar l’eficàcia de la formació a partir de l’avaluació.
Degut a la nostra tasca com a futurs pedagogs, caldrà que dominem tot tipus de conceptes relacionats amb la formació, com la planificació, l’assessorament, la gestió de temps i recursos, l’adequació de la formació a les necessitats del format, l’eficàcia, etc. Però cal que dominem, sobre tot, quina es la finalitat de qualsevol formació. En qualsevol procés formatiu, el que es pretén es la “MILLORA” en algun aspecte, de la persona formada.
Així doncs, nosaltres com a pedagogs, caldrà que fem una avaluació dels resultats d’aquesta formació a l’hora que avaluem de igual forma la nostra pròpia tasca. L’avaluació no només resulta un procés necessari per a mesurar les millores d’un procés formatiu, sinó que també ajuda a seleccionar les millors tècniques formatives, les més rentables i les més específiques. És per això que crec que l’avaluació es un procés clau per a la maduració i desenvolupament professional de tot pedagog així com de l’efectivitat de les seves tasques, i com a professionals de l’educació, quina avaluació pot ser més adequada que l’avaluació en accions formatives? Segons el meu criteri cap.
Jordi Sanahuja: ESSOMBA, M. A. (2006). Liderar escuelas interculturales e inclusivas. Equipos directivos y profesorado ante la diversidad cultural y la inmigración. BCN: Graó.
He escollit el llibre “Liderar escuelas interculturales e inclusivas. Equipos directivos y profesorado ante la diversidad cultural y la inmigración.” de Miquel Àngel Essomba per la transcendència del tema.
En l’època actual en la qual la immigració està tenint un paper molt important tant a nivell econòmic com a nivell social, és necessari la construcció d’escoles interculturals i inclusives. Una escola que adopti recursos per integrar els alumnes immigrants en el grup classe i a les seves respectives famílies en la xarxa social que es teixeix al voltant d’una escola (participació en els consells escolars, a les vocalies, en la organització de les festes...). Aquesta manera de treballar, aquest pensament, aquesta actitud, s’han d’incloure en totes les institucions educatives per tal de no aïllar ni deixar fora a ningú del sistema educatiu del nostre país. Hem de fomentar doncs, la participació activa, la integració i la inclusió de tots/es els/les membres d’aquest sistema.
És per aquest motiu que he escollit aquest llibre, per tal d’endinsar-me i conèixer millor aquesta proposta tan necessària que s’està duent a terme amb més o menys encert a tots el centres educatius.
