domingo, 11 de diciembre de 2011

L'equip 2 llegeix...

A continuació presentem la selecció de llibres que el nostre grup ha triat per tal de realitzar l’activitat de taula rodona.

Podeu apreciar que tots els llibres ronden l’àmbit formal i les accions formatives que es desenvolupen en els diferents centres i institucions.

Elisabet Prats: FULLAN, M. y HARGREAVES, A. (1997). ¿Hay algo por lo que merezca la pena luchar por la escuela? Sevilla: Publicaciones MCEP.

Vaig escollir aquest llibre perquè el títol em va cridar l’atenció i vaig trobar interessant que es centres en l’escola i en els elements que hem de tenir en compte a l’hora de fer una bona pràctica educativa. I vaig pensar que m’ajudaria més a conèixer tots els indicadors que intervenen i que influeixen de forma directa.

També vull destacar que vaig llegir una mica dels autors i dels aspectes que tractaven com el fet de "treballar junts per millorar", construir relacions de respecte mutu entre professors i alumnes. És a dir, si els centres escolars estan per satisfer les necessitats de l'alumnat, per aconseguir-ho, han de proporcionar oportunitats perquè els docents puguin innovar, desenvolupar i aprendre junts. Espero que el llibre m’aporti nous coneixements i experiències que em permetin aprendre i conèixer més aquest àmbit.

Romina Rótulo: MARCHESI, A. i MARTÍ, E. (1998): Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid: Alianza Editorial.

He triat aquest llibre per diverses raons. En primer lloc, perquè el mateix títol em va permetre identificar ràpidament la temàtica sobre la que tracta: l’educació formal, un àmbit que em desperta un gran interès, i que, per tant, m’agradaria especialment conèixer de manera exhaustiva. Crec que es tracta d’un llibre que pot donar-me les pautes “claus” per a realitzar un bon assessorament, dintre d’aquest àmbit, en una societat tan canviant com és la nostra, sempre fixant l’atenció en la qualitat de l’educació.

I en segon lloc, perquè els autors d’aquest llibre van descriure algunes bases teòriques sobre educació, que més tard es van plasmar en la llei LOGSE (Ley Orgánica General del Sistema Educativo). Aquest fet, fa que aquest llibre activi la meva curiositat, per tal de poder apreciar en quina manera i en quina mesura es reflecteixen aquests fonaments en comú amb la llei esmentada.

Marc Pablo: KIRKPATRICK, D. L., KIRKPATRICK, J. D. (2006). Evaluación de acciones formativas. Los cuatro niveles. Barcelona: Gestión 2000. (3a. Edició).

Aquest llibre està dissenyat per a orientar en la planificació, implementació i avaluació d’accions formatives. La finalitat és atorgar una referència contrastada i comprovada, com a mètode eficaç per a augmentar l’eficàcia de la formació a partir de l’avaluació.

Degut a la nostra tasca com a futurs pedagogs, caldrà que dominem tot tipus de conceptes relacionats amb la formació, com la planificació, l’assessorament, la gestió de temps i recursos, l’adequació de la formació a les necessitats del format, l’eficàcia, etc. Però cal que dominem, sobre tot, quina es la finalitat de qualsevol formació. En qualsevol procés formatiu, el que es pretén es la “MILLORA” en algun aspecte, de la persona formada.

Així doncs, nosaltres com a pedagogs, caldrà que fem una avaluació dels resultats d’aquesta formació a l’hora que avaluem de igual forma la nostra pròpia tasca. L’avaluació no només resulta un procés necessari per a mesurar les millores d’un procés formatiu, sinó que també ajuda a seleccionar les millors tècniques formatives, les més rentables i les més específiques. És per això que crec que l’avaluació es un procés clau per a la maduració i desenvolupament professional de tot pedagog així com de l’efectivitat de les seves tasques, i com a professionals de l’educació, quina avaluació pot ser més adequada que l’avaluació en accions formatives? Segons el meu criteri cap.

Jordi Sanahuja: ESSOMBA, M. A. (2006). Liderar escuelas interculturales e inclusivas. Equipos directivos y profesorado ante la diversidad cultural y la inmigración. BCN: Graó.

He escollit el llibre “Liderar escuelas interculturales e inclusivas. Equipos directivos y profesorado ante la diversidad cultural y la inmigración.” de Miquel Àngel Essomba per la transcendència del tema.

En l’època actual en la qual la immigració està tenint un paper molt important tant a nivell econòmic com a nivell social, és necessari la construcció d’escoles interculturals i inclusives. Una escola que adopti recursos per integrar els alumnes immigrants en el grup classe i a les seves respectives famílies en la xarxa social que es teixeix al voltant d’una escola (participació en els consells escolars, a les vocalies, en la organització de les festes...). Aquesta manera de treballar, aquest pensament, aquesta actitud, s’han d’incloure en totes les institucions educatives per tal de no aïllar ni deixar fora a ningú del sistema educatiu del nostre país. Hem de fomentar doncs, la participació activa, la integració i la inclusió de tots/es els/les membres d’aquest sistema.

És per aquest motiu que he escollit aquest llibre, per tal d’endinsar-me i conèixer millor aquesta proposta tan necessària que s’està duent a terme amb més o menys encert a tots el centres educatius.

INDEX ORIENTATIU DEL PROJECTE D’ASSESSORAMENT

1. Introducció i explicació del cas

El nostre projecte anirà destinat a resoldre problemes de convivència entre l’alumnat en el centre Pau Boada de Vilafranca del Penedès.

La convivència pot ser definida com la capacitat de compartir la vida amb altres persones. És l’acció clau per a compartir la vida amb els altres. Actuar per a conviure suposa aprendre sobre un mateix i sobre els altres. Tal aprenentatge, implica aprofundir sobre un mateix per a obrir-nos als altres, i aprendre a rebre el que ens ofereixen.

Per a treballar la convivència entre l’alumnat, ens centrarem en la mediació com a recurs de resolució de conflictes. Aquesta és una eina que ha aportat els coneixements de noves tècniques, i nous professionals que permetran resoldre aquests conflictes d’una manera pacífica, dialogant, amb empatia i de forma autoreflexiva.

Les problemàtiques que es presenten entre els conflictes dels alumnes, les hem dividit en 3 tipus:

· Conflictes momentanis, de curta durada que resolen al mateix dia els mateixos alumnes. Aquests problemes són presents al centre totes les setmanes, però són conflictes de molt poca rellevància, dels quals no tenen constància els professors.

· En altres casos, tot i que no es donen tant freqüentment com els anteriors, trobem els conflictes en els que la situació té més importància que en els conflicte momentanis. S’inclouen en aquest grup els problemes de caràcter verbal que no s’arriben a solucionar pels propis alumnes.

· En alguns casos, tot i que de forma més excepcional, s’han donat situacions mes greus i de major importància, que serien en les que hi ha hagut algun tipus d’agressió a nivell físic (entre alumne-alumne, alumne-professor) o algun tipus d’agressió verbal o conflicte entre alumne-professor.

2. Anàlisi de la demanda

La demanda és emesa per l’equip directiu i l’AMPA, que afronten un alumnat amb dificultats de comunicació i amb un alt índex d’immigració.

Se’ns presenten dificultats de convivència a nivell d’alumnat, que repercuteix en el seu rendiment escolar. Per tant proposem un projecte d’assessorament per al centre, on puguin participar professors i alumnes, basat en la mediació. L’objectiu és oferir una solució efectiva i pacífica a les disconformitats i conflictes entre l’alumnat a fi de poder arribar a acords que beneficien a totes dues parts participants.

L’equip de mediació del centre afrontarà tot tipus de problemes entre alumnat, des de presa de decisions, fins a organització d’activitats, passant per conflictes verbals o fins i tot agressions físiques. Aquest projecte no anirà dirigit a la mediació entre professorat i alumnes baix cap circumstància, tot hi que fomentarem el diàleg i l’intercanvi d’opinions entre docents i infants. També cal tenir en compte que problemes de major gravetat, com l’agressió al professorat, les faltes d’assistència continuades, o el mal comportament a l’aula, no poden ser tractats per la mediació, sinó que la resolució d’aquests conflictes quedarà en mans de l’equip directiu i de les famílies.

Anàlisi de la institució

Durem a terme el projecte al centre Pau Boada de Vilafranca del Penedès.

Aspectes de la institució que volem conèixer: (Aquest apartat està pendent a redactar perquè el centre ens ha de facilitar la informació).

Estructura organigrama

Principis del centre (PEC)

Aproximació a la tipologia del centre.

Cultura

Alumnat, tipus, famílies, context economic, etc.

3. Marc teòric que fonamenta les accions

Convivència: La convivència es l’acció de viure en companyia d’altres. És tracta d’un concepte vinculat a la coexistència pacífica i harmònica entre grups humans en un mateix espai. L’ésser humà és social. Cap persona viu absolutament aïllada de la resta ja que la interacció amb altres individus és imprescindible per al benestar i la salut.



Mediació:La mediació és un mètode per resoldre disputes i conflictes. Es tracta d’un procés voluntari en el qual s’ofereix l’oportunitat a les dues persones per a que es reuneixin amb una tercera persona imparcial, el/s mediador/s, per parlar dels seus problemes i, intentar apropar postures, facilitar la comprensió mútua i contribuir a harmonitzar les relacions entre persones o grups enfrontats per arribar a un acord.





Assertivitat: És la capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres.Ser assertiu consisteix en ser capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança en un mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte.

4. Propòsits de l’assessorament:

a. Objectius del procés d’assessorament (diferents dels propòsits curriculars)

L'objectiu és fomentar les relacions positives i la resolució pacífica de conflictes en el centre. Es proposa principalment formar per a la convivència, prevenir les conductes problemàtiques i intervenir correctament enfront els conflictes.

Pretenem:

. Viure els conflictes, com una realitat més dins la convivència i la realitat quotidiana delcentre educatiu.

. Aprendre a gestionar els conflictes positivament.

. Desenvolupar en el nostre alumnat actituds i capacitats per a què ells mateixos puguinencarar/gestionar els seus conflictes de manera constructiva i creativa, sense haver derecórrer a l’agressivitat, la submissió o la intervenció de la autoritat.

. Evitar que els conflictes degenerin en amenaces, agressions, exclusió o en altres formes deviolència.

. Incloure la mediació com a eina habitual de resolució de conflictes.

. Reduir i prevenir les actituds violentes i els conflictes entre elsmembres de la comunitat educativa.

. Promoure la creació i el manteniment d’un clima de centre pacífic i acollidor, on lespersones se sentin acceptades i segures, i crear un bon clima de relació i treball entre elsdiferents membres de la comunitat educativa.

Actuacions i objectius concrets a assolir:

. Seguiment dels casos de mediació.

. Supervisar la formació de nous mediadors.

. Promoure la mediació com a resposta als conflictes que hi ha al centre.

. Donar a conèixer la mediació en la web del centre

. Preparar un full d’avaluació per poder valorar de forma més detallada les mediacionsrealitzades.

a. Components de la innovació / Competències professionals implicades

Projecte de mediació.

La innovació és un dels motors de canvi del sistema educatiu i un element important permillorar la qualitat, incloent els més desafavorits, i promoure l'esforç de tots per aconseguir l'excel·lència educativa. Per tant, s’impulsa un programa de Mediació i Convivència escolar, com un incentiu ofert a l’alumnat per sobrepassar determinats aspectes que considerem vitals i de gran importància en l’educació dels alumnes. I per tal de dotar-los d’habilitats útils per encarar situacions quotidianes del seu dia a dia.

Competències professionals implicades.

Saber:

- Capacitat d’analitzar la dinàmica dels conflictes en contextos específics.

- Capacitat de definir el concepte de mediació diferenciant-lo d’altres vies de gestió de conflictes.

- Capacitat de comprendre els fonaments dels diferents passos, moviments i estratègies necessàries a l’hora de conduir una mediació.

- Capacitat de distingir les característiques pròpies de cada model de mediació.

- Capacitat d’identificar els elements que aconsellen o desaconsellen la intervenció mediadora.

- Capacitat de conèixer i interpretar la legislació vigent en els camps on la mediació està regulada.

Saber fer:

- Capacitat de posar en pràctica les estratègies que permeten conduir un procés de mediació (confiança, legitimació, reconeixement, comunicació, gestió d’emocions i sentiments, negociació, pensament reflexiu, creatiu i crític, cooperació... entre d’altres).

- Capacitat d’explorar el conflicte i decidir en quin moment de la dinàmica mediadora cal anal del passat, al present i al futur.

- Capacitat de construir el propi rol mediador, sense confondre’l amb la professió de base.

- Capacitat de treball en comediació amb persones que provenen de diferents disciplines.

- Capacitat de dissenyar i implementar projectes de mediació en diferents realitats socioculturals.

- Capacitat de revisió i autoavaluació de la pròpia pràctica.

Saber estar

- Capacitat de manifestar sensibilitat i interès envers les persones i circumstàncies que les afecten.

- Capacitat de no decantar-se a favor d’una o altra part, tot mantenint l’horitzontalitat de la comunicació.

- Capacitat de mantenir la confidencialitat en relació amb tot el que succeeix en una trobada mediadora.

- Capacitat de no interferir en la solució que les persones en conflicte elegeixen.

- Capacitat de posar fi a una mediació en què els protagonistes del conflicte estan sota amenaça, hi ha abús per una part o s’actua desinformadament.

b. Model i rol de l’assessor-a

L‘assessor ha de facilitar tota la informació necessària, explicant els passos a seguir per poder resoldre els conflictes amb que es troben.

En tota intervenció d’assessorament es pretén sempre que sigui l’equip directiu i l’AMPA, els qui facin la demanda, mentre que el nostre paperconsisteix a derivar-los i guiar-los en aquest procés. Com en el cas de les mediacions, pretenemque els alumnes siguin autònoms a l’hora de resoldre els problemes que els hi puguin sorgir tan anivell particular com a nivell grupal.

ACTA 8

Secretari/a: Jordi Sanahuja Puigredon

Responsable reunió: Marc Pablo Moreno

Dia: 18/10/2011

Lloc:

URV

Durada de la reunió:

2:30 hores

Participants:

Elisabet Prats

Marc Pablo

Romina Rótulo

Jordi Sanahuja

Excusats:

Ningú

Ordre del dia:

· Desenvolupar els cinc primers punts de l’índex del projecte.

Desenvolupament:

Durant la reunió, hem desenvolupat els cinc primers punts que figuren a l’índex orientatiu del projecte d’assessorament. Concretament, la introducció i explicació del cas; l’anàlisi de la demanda; anàlisi de la institució; el marc teòric que fonamenta les accions; els propòsits de l’assessorament ( objectius del procés d’assessorament, components de la innovació, competències professionals implicades, model i rol de l’assessor).

Acords i responsables:

· Organitzar una reunió per a continuar treballant, perfilant i ampliant aquests cinc primers punts del projecte.

· Aconseguir el PEC de la institució la qual desenvolupem el projecte, escola Pau Boada, de Vilafranca del Penedès.

Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables):

· Tots els membres del grup hem participat activament durant tota la reunió.

· S’ha tornat a confirmar que al grup hi ha una bona comunicació , factor clau per a un bon desenvolupament de qualsevol projecte.

sábado, 10 de diciembre de 2011

ACTA 7


Acta reunió Nº: 7

Secretari/a: Marc Pablo
Responsable reunió: Elisabet Prats
Dia: Dimarts 29 de Novembre
Lloc: URV
Durada de la reunió: 2 hores
Participants:
Marc Pablo
Elisabet Prats
Romina Rótulo
Excusats: Jordi Sanahuja
Ordre del dia:
  • Reunir-nos per grups i comentar les idees principals dels dos textos que havíem llegit.
  • Reunir-nos amb el grup gran i comentar les idees principals de cada text per cada grup.
  • Definir de forma definitiva quins són els llibres que llegirem cada membre del grup i relacionar-los amb els llibres dels companys de grup per extreure punts en comú.
  • Treballar i orientar el projecte sobre el pedagog com a assessor per grups.  

Desenvolupament:
Durant les primeres dos hores de classe varem realitzar teoria i classe magistral. Després del descans, ens varem reunir per grups per a decidir quina seria la temàtica sobre el projecte del pedagog com a assessor. Per a fer-ho, vam focalitzar l’assessorament sobre una temàtica concreta, tenint en compte les necessitats i la relació de la intervenció amb les nostres competències professionals. Tot seguit vam contrastar les nostres idees amb la Pilar, a fi de remarcar punts forts i punts febles en el projecte i vam arribar a definir totalment l’àmbit d’intervenció. Finalment, vam atorgar un títol al treball que s’adeqüés a la temàtica a la que va dirigit.  
Acords i responsables:
  • Posar les actes al dia.
  • Organitzar una reunió per a desenvolupar els 5 primers punts del projecte d’assessorament.
  • Elaborar, de forma individual, un breu comentari sobre el llibre elegir.
  • Posar en comú les idees principals dels dos articles llegits per a aquesta sessió. 

Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables):
  • Tots es membres hem participat en la tria de la temàtica del projecte d’assessorament, aportant idees de forma ordenada i assertiva.
  • Hem arribat a un consens a l’hora d’elegir una temàtica i una hora de reunió per a continuar amb l’elaboració del projecte.
  • El treball en equip cada cop és més organitzat i predomina una bona comunicació a nivell de grup.