| Secretari/a: Romina Rótulo | Responsable reunió: Elisabet Prats |
| Dia: Dimarts 17 de Gener. Lloc: URV Durada de la reunió: 3 hores. | Participants:
|
| Excusats: | |
| Ordre del dia:
| |
| Desenvolupament:
| |
| Acords i responsables:
| |
| Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables):
| |
| Secretari/a: Elisabet Prats | Responsable reunió: Romina Rótulo |
| Dia: 13/12/2011 Lloc: URV Durada de la reunió: 1 hora | Participants: Elisabet Prats Marc Pablo Romina Rótulo Jordi Sanahuja |
| Excusats: Cap | |
| Ordre del dia:
| |
| Desenvolupament: Durant la sessió d’avui hem revisat la petita explicaci dels cinc primers punts del projecte d’assessorament, determinant aquella informació que realment apareixerà en el desenvolupament del projecte. Després, també varem organitzar la informació aprofitable i varem establir tasques de cerca d’informació per a tots els membres del grup. Finalment, varem analitzar el PEC de l’escola Pau Boada i extreure alguns punts que ens serviran per acabar de definir l’escenari en el qual intervindrem amb el nostre projecte d’assessorament. | |
| Acords i responsables:
| |
Reflexions (sobre el treball en equip o d’altres consideracions remarcables):
| |
LA MILLORA ESCOLAR, L’ASSESSORAMENT I LA FORMACIÓ EN CONTEXTOS DE POSTMODERNITAT
Qüestions a debatre:
- Reptes actuals dels centres educatius per a cooperar en construir societats més democràtiques.
- Claus per al canvi del professorat.
- Claus per al canvi dels centres educatius.
En aquest document, presentem les aportacions tots els components de l’equip (Elisabet Prats, Jordi Sanahuja, Marc Pablo i Romina Rótulo), exposats en forma de taula rodona. Es tracta d’un document en el qual, d’una banda, sintetitzem aquells coneixements més rellevants que ens ha aportat la lectura dels llibres, i d’altra, expressem la nostra interpretació de les diverses definicions d’assessorament.
A continuació es responen les preguntes proposades per a la guia de taules redones als equips de treball.
1. Quina és la societat/el món on s’insereix l’assessorament?
Es tracta d’una societat en contínua transformació on es necessita que l’assessorament aporti un nou enfocament innovador que prepari a les persones i a les organitzacions per atendre als diferents contextos, i que proporcioni estratègies als professionals dedicats a la formació de les persones per tal de donar resposta a futurs escenaris.
Aquesta societat ha de voler o ha d’acceptar aquest assessorament, és a dir, una persona que rep un assessorament ha d’estar obert a les opinions i possibles consells de l’assessor. Aquest aspecte és molt important, ja que si l’assessorat no té aquest pensament ni aquest punt de vista sobre un assessorament, la probabilitat de fracàs augmenta considerablement.
En una societat cada cop més canviant i competitiva, l’educació i les institucions laborals sol·liciten assessorament sobre qüestions que, per la seva complexitat, no poden ser treballades a nivell intern.
La “lluita” dels estats i territoris per a situar-se a l’avantguarda educativa afavoreix l’assessorament a nivell formatiu, per tant, aquest s’insereix en un món que sol·licita cada cop una intervenció més específica i especialitzada, que busca una resposta adequada a les necessitats individuals de cada intervenció concreta.
La nostra societat ha anat evolucionant d’una manera molt pronunciada en tots els seus aspectes, sobretot, els econòmics i socials, que van derivar en canvis tangibles en els models educatius posteriors dels ciutadans.
Actualment, el model educatiu que es desplega a la nostra societat, dóna un servei molt més complex que el d’èpoques anteriors, ja que s’atenen altres factors importants en l’educació tant d’infants com de nens i adolescents.
L’educació que avui en dia s’oferta a les escoles i centres de secundària té dues característiques molt diferenciadores de la d’altres èpoques, que són, d’una banda, la percepció que tenen els professors sobre la qualitat i eficàcia dels processos d’ensenyament-aprenentatge que ells han de “guiar”, i d’altra banda, la percepció per part dels experts de la diversitat dels alumnes.
Pel que fa la primera característica, es defineix la qualitat i eficàcia d’aquests processos com la capacitat del professor d’adaptar la seva explicació a les necessitats específiques dels alumnes (Marchesi i Martín, 1998), i que aquest ajustament tingui un efecte positiu en el seu desenvolupament escolar. Respecte al passat, l’educació ha millorat i ha anat perfilant aquest concepte fins al punt d’”institucionalitzar-lo”, és a dir, fer-lo seu i aplicar-ho al seu propi context.
La segona característica és d’explicació més complexa. D’una banda, els experts reconeixen les diferències de tots tipus entre els alumnes, però d’altra, en una realitat més propera a la situació com és l’aula, molts professors consideren que no estan ben preparats per atendre la quantitat d’alumnes tan diferents que poden coincidir en una classe. La solució a aquesta problemàtica podria trobar-se en impartir una millor formació als professors, per tal de transmitir-los les noves tendències en atenció a la diversitat, i, facilitant d’aquesta manera la seva tasca a l’aula i l’intervenció amb alumnes en situacions totalment diferents.
A mode de conclusió, el món on s’insereix l’assessorament contempla una societat complexa, que presenta diferents necessitats que hem d’analitzar exhaustivament i suplir o minimitzar. La intenció principal és aconseguir, en la mesura que sigui possible, ajudar a les escoles i altres institucions a oferir una educació de qualitat, que sigui capaç de trobar l’equilibri entre transmetre i ensenyar continguts, i ajudar a desenvolupar valors morals, permetent als ciutadans solucionar determinades problemàtiques que es poden plantejar al llarg de la vida.
2. En quines condicions es desenvolupa actualment la formació, l’assessorament, etc. per al canvi educatiu?
La formació i l’assessorament es troben amb que les reformes escolars i el canvi educatiu semblen portar cap al fracàs sobre la dificultat d'aconseguir que les institucions facin projectes d'innovació o millora educatives. Tot i les nombroses reformes posades en pràctica, les pràctiques escolars han estat invariables, no s'ha modificat substancialment la situació que es viu realment a les aules i el funcionament de les institucions escolars no ha millorat.
Els centres aborden la seva implementació "per obligació", moltes vegades sense trobar sentit el que els produeix incomoditat, inquietud i confusió. Aquesta situació porta a una baixa participació per part del centre, que pot influir directament en la motivació dels professors, i a la vegada, en la dels alumnes.
Totes aquestes condicions prèvies no contribueixen ni afavoreixen el canvi educatiu ni la millora en els centres sinó que, ben al contrari, provoquen el seu tancament institucional davant qualsevol proposta que intenti transformar els processos d'ensenyament / aprenentatge.
Avui és impensable una proposta de canvi o innovació educativa que no estigui plantejada de manera que tots els implicats en ella l'assumeixin i la realitzin. Canviar la formació suposa un procés de construcció social. El centre l’ha de fer seva i l’ha d’integrar en els mecanismes de la seva estructura, ajustant la innovació o formació a la situació real del centre, és a dir, tenint en compte tots els trets diferencials que l’identifiquen i que determinaran si aquesta innovació és adient o no.
3. Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en el desenvolupament professional del professorat.
Que els sistemes de suport extern i els professionals que els integren (assessors, formadors, supervisors, inspectors ...) adaptin les seves funcions a la nova situació, i iniciïn mètodes de treball i pràctiques professionals noves, tenint en compte:
- Els propòsits del professor.
- El professor com a persona.
- El context del món real en el que treballen els docents.
- La cultura de l’ensenyament: les relacions de treball que els professors mantenen amb els seus companys.
A més a més, cal que els educadors siguin conscients de quin és l’objectiu de la seva tasca i la funció de que desenvolupa l’assessor en una situació d’assessorament. S’ha de fomentar un major coneixement i una millor actitud per part del professorat, que impliqui la participació activa d’aquests i que els ajudi a millorar la seva pràctica educativa. També se’ls ha de proporcionar continguts i estratègies que els permetin liderar processos orientadors cap al desenvolupament organitzacional, i que a la vegada, els ajudin a desenvolupar les seves habilitats docents.
En tots els casos existeix una gran pressió sobre els professionals de la formació per a obtenir resultats i no només fulles de satisfacció. L’educador ha d’impartir una formació que permeti als alumnes:
- Tenir una visió positiva del procés d’aprenentatge.
- Adquirir nova informació formativa rellevant.
- Que provoqui un canvi de conducta clar sobre l’usuari
- Que aquestes noves conductes provoquin millores a nivell de rendiment i desenvolupament de l’usuari.
Per concloure doncs, amb l’assessorament es potenciarà la tasca dels professors per a que prenguin iniciatives, per tal de resoldre els diferents casos que se’ls hi plantegen al dia a dia, i d’aquesta manera, afavorir i millorar l’ acció que desenvolupen.
4. Claus dels processos d’assessorament per a aportar canvis en els centres educatius.
Existeixen diversos punts claus que poden resultar de gran ajuda per a que l’assessorament aporti canvis positius en els centres educatius.
Primerament, cal treballar les relacions a nivell de centre i de funcionament intern. A continuació, esmentem una sèrie d’aspectes que els assessors tenen especialment en compte, per tal d’aportar aquells canvis que són necessaris als centres educatius:
- Que els centres escolars tinguin una cultura escolar que afavoreixi la millora educativa i promogui la innovació. La cultura institucional d'un centre és, a la vegada, la major barrera per al canvi, i el factor més important per a la millora. Es considera un dels principals factors de resistència al canvi (clima organitzatiu, normes, creences, significats i relacions socials)
- Crear relacions de confiança, claredat d'objectius i definició precisa de funcions, responsabilitats i expectatives. D’aquesta manera, les probabilitats que els assessors siguin percebuts com agents invasors disminuiran, i serà més fàcil la col·laboració amb els diferents participants.
- Diagnosticar la situació de l'organització, tenint en compte els diferents aspectes que influeixen en la problemàtica a resoldre i la seva complexitat.
- Iniciar processos de desenvolupament centrats en la resolució de problemes.
- Facilitar el treball i els processos de grup.
- Afavorir la utilització i optimització dels recursos disponibles, provocant així la participació de l’entorn més proper, i a la vegada, promovent l’ús responsable dels recursos i reducció de despeses innecessàries.
- Crear i participar en el desenvolupament de les capacitats de tots els agents que participen en els canvis educatius, promovent la confiança i compromís per a la continuació de processos de millora.
- Recursos interpersonals: saber escoltar, ajudar, dissentir de forma raonada, establir i mantenir relacions.
- Desenvolupar tècniques d'assessorament: entrada, contractació, identificació de problemes, crítica positiva ...
- Desenvolupar un model d'assessorament extern col·laboratiu. L'assessorament que el supervisor proporciona als centres i al professorat s’ha d’entendre fonamentalment com una funció educativa, formativa i de capacitació; com un procés relacional en el qual treballa en col·laboració amb ells i amb altres agents educatius, utilitzant el coneixement disponible per a la resolució de problemes institucionals.
- Exercir un lideratge democràtic i comunitari. El lideratge ha de ser concebut com una funció que pot ser exercida per diferents persones que, amb una funció de servei als altres, decideixen treballar perquè els centres escolars assoleixin més alts nivells de satisfacció i de desenvolupament.
- Estimular i donar suport als programes i plans d'innovació o millora. El supervisor té la responsabilitat formal d'estimular, donar suport al canvi i exercir el paper d’agent del canvi.
- Capacitar els directors escolars per a la gestió del canvi.
Qualsevol centre educatiu afronta tot un seguit de problemàtiques que en algun cas poden ser supervisades o assessorades per professionals externs al centre. Cada procés d’assessorament ha d’estar prèviament estudiat i adaptat a les necessitats reals de la demanda. Però com sabrem si realment el procés d’assessorament s’adequa a la demanda de la institució? És a partir de l’avaluació, on determinarem si l’assessorament esta o ha estat ajustat a la institució i s’ha adaptat a la problemàtica o necessitats que presentava. L’avaluació ens servirà per adonar-nos d’aquelles estratègies que funcionen efectivament durant el procés i aquelles que no, de manera que puguem participar en el desplegament del projecte, i a la vegada, modificar, i millorar el procés adequant-lo al centre.
Durant tot el procés d’assessorament cal emprar els dos tipus d’avaluació: la formativa i la sumativa. La primera, es durà a terme durant el procés, i ens servirà per a valorar si el camí que estem fent ens portarà a la consecució dels objectius plantejats inicialment. La segona, l’avaluació sumativa, es farà al final del programa o període de temps determinat, comptant amb la incorporació de valoracions externes que facilitaran la presa de decisions respecte al procés.
L’avaluació esdevé un punt clau del procés d’assessorament, no només per a aportar canvis als centres educatius, sinó per a aconseguir que aquests siguin adequats i beneficiosos.
L’avaluació consta de quatre punts clau: Reacció, Aprenentatge, Conducta i Resultats. Aquests 4 punts clau, no només ens serveixen per a conèixer quina és l’estructura adequada a l’hora de realitzar una avaluació, sinó que ens aporta informació sobre quina és l’estructura coherent de qualsevol tipus d’intervenció o assessorament. Qualsevol intervenció formativa o assessorament està format per aquests quatre pilars.
Quin és el grau d’efectivitat de l’aprenentatge? I el de sostenibilitat?, Què és el que els participants estan fent de forma diferent i millor que els altres?, Quins resultats està tenint sobre el negoci aquestes inversions en aprenentatge i desenvolupament? Són exemples de preguntes que cal que ens plantegem en qualsevol intervenció.
Treballar cadascun dels pilars i elaborar estratègies efectives per a mantenir-los a un bon nivell interrelacionats entre sí, serà una aposta de millora fiable.
Per a fer-ho, cal que tinguem en compte que en tot procés d’assessorament o d’intervenció, existeix una estructura coherent formada per un seguit de punts que han de ser estudiats i avaluats:
1. Determinació de les necessitats.
2. Fixació d’objectius.
3. Determinació dels continguts.
4. Selecció dels participants.
5. Determinació del millor pla de treball.
6. Selecció de la infraestructura adequada.
7. Selecció dels formadors adequats.
8. Selecció i preparació de materials audiovisuals.
9. Coordinació de l’acció formativa.
10. Avaluació de l’acció formativa.
Si l’assessorament s’orienta per aquests punts i els treballa de forma òptima, és molt probable que sigui adequat a la organització, i per tant, que tingui com a resultats un seguit de canvis positius i millores al centre educatiu.
Per acabar, i a mode de resum, hem de proveir als professionals d’estratègies que siguin facilitadores de la situació problema que esta vivint el centre. Per a escollir aquestes estratègies és necessari dur a terme l’avaluació del procés (avaluació formativa i avaluació sumativa). A partir d’aquesta avaluació, desenvolupada en termes de rigurositat i exigència, es podrà conèixer la realitat actual del centre i si s’han assolit aquells objectius que inicialment s’havien plantejat. Finalment, és necessari seguir una sèrie de passes que conformaran el procés d’assessorament, i que molt probablement, arribaran a influir positivament en la realitat del centre.
